CICLE DE CONFERÈNCIES

Quatre sessions enllaçades al volant d'un tema destacat de la col·lecció del museu.
Com afecta el que ha passat aquest 2020 a la nostra comprensió de l'art? Per què -ara més que mai- hauríem de tornar a un museu que ja coneixem?
El món ha canviat, ho fa constantment, però algunes veritats que l'art conté segueixen interpel·lant-nos com el primer dia; potser és hora d'escoltar-les. On, millor que al museu, podem aturar-nos a pensar? Si l'art serveix per alguna cosa, és ara quan ha de demostrar-ho, és ara que el necessitem.
Davant una pintura no només hi situem la nostra mirada, el cos també hi és present. El jove mira diferent de com ho fa el vell i el malalt veu coses que el sa ignora. Es parla de tornar a la normalitat però quan tornem a un museu mai és el mateix: la vida viscuda també mira l'obra i això condiciona la forma en què veiem la imatge. Volem mirar (i pensar) la pintura i l'escultura del Museu Nacional d'Art de Catalunya, sí, però també volem pensar davant de l'obra. Què ens diu la imatge del passat que pugui afectar la comprensió del nostre incert present? Per què mirar l'art en un moment com aquest?

Reflexionarem sobre aquestes veritats de la mà de Miquel del Pozo, arquitecte i divulgador artístic

PRIMERA SESSIÓ: Dimecres 14 d'octubre
Tornar al museu: a la recerca d'un refugi possible

Tornar al museu per, al sortir, veure-hi més clar. Aquesta és la proposta o, millor dit, l'aposta d'aquest curs dedicat a la col·lecció del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Tornar a un museu que ja coneixem (o fer-ho per primer cop) per trobar-hi obres d'art del passat que no han deixat de ser present, que continuen interpel·lant-nos. Tornar al museu per pensar i intentar construir, amb l'ajuda de l'art, un refugi interior (si això és possible) que ens salvi davant l'adversitat.

SEGONA SESSIÓ: Dimecres 21 d'octubre
El naixement d'una tragèdia: la vida

Naixem en un món interpretat i això condiciona la nostra manera de veure (i entendre) la realitat. Les obres d'art ens ofereixen la imatge visible de les diferents respostes que la humanitat ha donat al misteri de la vida. Cada època ha creat la seva. Volem mirar al passat per entendre el present; o millor, mirar al passat per posar en dubte el present.

TERCERA SESSIÓ: Dimecres 28 d'octubre
El consol d'allò inconsolable: l'art després de la mort

Davant la mort de l'altre prenem consciència de la nostra condició mortal. Segurament així va néixer la condició humana i possiblement aquest també és l'origen de les primers obres d'art: fer front a la mort mitjançant una imatge. Què en queda d'aquest poder (de la imatge) avui que ja ningú creu en res?

QUARTA SESSIÓ: Dimecres 4 de novembre
Abans de la mort: avui, aquí, ara

L'art conté els somnis, les pors i les esperances dels éssers humans que han viscut abans que nosaltres. Entrar en un museu i mirar les seves obres és mirar també la història humana, plena d'anhels i sofriments, moments de dolor i també instants de gloria. Volem mirar l'art, però no volem fer-ho per reviure el passat a través de la l'obra, la intenció és una altre: buscar en l'art del passat aquelles obres capaces d'il·luminar el nostre present