PROMOCIÓ:

18€ per la primera setmana de funcions (del 22 al 25 d'abril)

10% dte. per la resta de funcions

***

Talking Heads és una sèrie de monòlegs que Alan Bennett va escriure originàriament per a la BBC (els sis primers episodis van retransmetre's el 1988, i els sis següents, al cap de deu anys, el 1998). Aquests monòlegs ¿interpretats per actors i actrius de primera fila com Penelpe Wilton, Eileen Atkins o Maggie Smith, entre altres¿ van fer-se molt populars i van traslladar-se a la ràdio i al teatre (l'estrena a Anglaterra va tenir lloc el gener de 1992 al Comedy Theatre, a Londres).

Tot i que les peces aborden qüestions diverses, hi ha alguns temes recurrents, com la mort, la malaltia, la soledat i el sentiment de culpa. Fusionant la comèdia i la tragèdia amb una habilitat diabòlica, Alan Bennett construeix un mosaic d'històries domèstiques sobre la fragilitat humana en un entorn que recorda el Leeds natal de l'autor. Bennett retrata amb un humor molt britànic una sèrie de personatges insignificants -sobretot dones- que s'expressen amb una llengua col·loquial farcida de divertidíssims girs populars. Però, entre el to de les paraules i el que es diu realment a través d'elles, hi ha una escletxa per on s'esmuny l'emoció i es revela furtivament la tragèdia d'unes existències sense futur, que, per no lliurar-se al vertigen del buit i crear la il·lusió de la vida, parlen sense parar.

***

"Alan Bennett va escriure aquests monòlegs per a la BBC entre el 1988 i el 1998. Evocadors de la seva infància viscuda en alguna província d'Anglaterra entre els anys 40 i 50, Bennett explica que va aprendre ben aviat una valuosa lliçó: la vida és allò que ocorre en algun altre lloc.

Hi ha alguna cosa en aquests monòlegs que em resulta pertorbadora. Se m'escapa per quina raó allò que pertorba resulta, sovint, fascinant. Però és així.

Em fa l'efecte que la lucidesa de Bennett s'introdueix dins l'ànima humana de la mateixa manera que una laparoscòpia ho fa dins el cos humà. Bennett mira als seus personatges d'igual a igual. No des de la pena sinó des de la compassió. No des del judici sinó des de l'empatia. I, el cert, és que a mi em cauen bé.

Les protagonistes d'aquests tres monòlegs no expliquen mai la història completa. Només relaten el seu punt de vista, possiblement injust cap als altres personatges dels que parlen. I ho fan des de la seva saviesa, des de la seva bogeria, des del seu dolor. I, sobretot, des de la seva infelicitat. Perquè les protagonistes de Bennett estan atrapades, molt atrapades. Podríem dir que són una mica simples, una mica comunes, una mica passades de moda i també essencialment britàniques. O, més aviat, angleses. Sí. Això és cert. Però tots sabem que no importa d'on siguem o quina ideologia tinguem o quina educació hàgim rebut. L'ànima de l'ésser humà és essencialment una.

Ja fa uns anys li vaig parlar al Moisès Maicas dels monòlegs de Bennett i vam intentar engegar el projecte. Amb la malaurada mort de Maicas, el projecte es va aturar. Més endavant, la Montse Prat i jo vam decidir emprendre'l de nou i vam aconseguir la complicitat de dues actrius i directores, la Lurdes Barba i l'Imma Colomer. La idea era fer tres monòlegs i que cadascuna dirigís a una altra. Així, la Lurdes dirigiria a l'Imma, l'Imma em dirigiria a mi, i jo dirigiria a la Lurdes.

 La idea va agradar molt al TNC i, juntament amb la traductora Anna Soler Horta, l'artista Julio Vaquero, que ha realitzat l'escenografia, i la resta de l'equip que ens acompanya, ens disposem a donar veu a aquests caps parlants."

Lina Lamber