Què és la marginalitat i com la considerem des dels punts de vista social, polític o filosòfic? Com la veuen els membres de la societat que han escapat al temut ¿fracàs"? Potser és una manera, dura i crua, però també plena de poesia, de parlar de la manera més eloqüent sobre la societat en la qual vivim i sobre la humanitat de la qual, tant si volem com si no, formem part. No, això no és cap espectacle amb missatge social sinó una proposta de circ que es pregunta per la por o l'aversió que ens causa el que considerem marginal, però també per l'atracció o, fins i tot, la veneració que ens genera. No és casualitat que s'abordi la qüestió des d'aquesta disciplina en concret, ja que, en el context de les arts escèniques i en comparació amb el teatre, l'òpera o la dansa, el circ ha estat considerat una art menor o marginal, pròpia d'uns artistes ambulants, temuts i demonitzats, que, tot i això, ens fascinen i desperten la nostra admiració cada cop que executen les seves arriscades acrobàcies i exhibeixen el seu virtuosisme. A Després de tot, aquests artistes marginals viuen en un món futur des del qual potser ens parlaran, adoptant la forma d'una saga moderna, sobre el nostre present. Ho faran des d'un pantà, un paisatge exòtic i liminar en qual, en cada episodi, s'explicaran els desitjos i les pors de cadascun dels protagonistes. El conjunt engloba tota la historia d'aquesta comunitat, una metàfora de la humanitat.

La proposta, una col·laboració entre diverses estructures públiques, passa, durant el procés de creació, pel Mercat de les Flors (21 i 22 de maig) i pel TNC (juny del 2022). La companyia hi presentarà dos episodis diferents en cada ocasió, abans de mostrar el muntatge final al Grec 2022 Festival de Barcelona.

Després de Tot ha estat imaginat per la companyia PSiRC, nascuda l'any 2011 de la conjunció dels talents de Wanja Kahlert, Anna Pascual Fernández i Adrià Montaña, als qui posteriorment es va afegir Benet Jofre. Són quatre professionals del circ que han aconseguit mantenir unides les seves trajectòries professionals, malgrat haver-se format en llocs i disciplines diferents, i que amb els seus espectacles pretenen trobar nous camins de creació que facin saltar pels aires les cotilles que s'autoimposen els i les artistes. Amb aquests principis, han creat espectacles tan aplaudits com Acrometria (2013), dedicat a estudiar ¿la distància entre la psique i les infinites realitats", o El meu nom és Horus (2018), on també utilitzaven titelles i objectes. Potser heu vist la companyia o alguns dels seus integrants col·laborant amb altres artistes com ara Alba Sarraute a Desdèmona (Grec 2004), amb La Central del Circ en l'espectacle col·lectiu Retalls (Grec 2013), o amb la companyia Sixto Paz, enriquint amb el llenguatge del circ l'espectacle Tender Napalm (Grec 2017).