Les obres d'un artista capverdià són la font d'inspiració d'una performance que ens introdueix en la cèlebre capsa de Pandora però, també, en el món d'una creadora extravagant i iconoclasta, autora d'uns treballs sorprenents i enlluernadors.

Pareu atenció a aquesta artista resident a Lisboa i originària de Cap Verd, perquè és una de les creadores més personals que ha donat l'escena europea dels últims anys, autora d'uns espectacles basats en la dansa però sovint a mig a camí de la performance. Al Grec Festival de Barcelona porta una peça de caràcter íntim interpretada per ella mateixa, una creació encarregada per una institució de Cap Verd, que li va demanar una obra inspirada en les pintures de l'artista del país Alex da Silva (1974-2019). Amb aquest referent visual, ella ha creat una coreografia que transcorre dins d'una capsa: la de la famosa Pandora. Aquesta figura de la primera dona segons la mitologia grega porta, com l'Eva de l'imaginari cristià, el desastre a la humanitat. Ho fa en obrir una famosa caixa plena d'aquells mals que són responsables directes que homes i dones emmalaltim i morim. Però aquesta Pandora tan injustament considerada (el seu nom vol dir, si fa o no fa, "la que tot ho dona") no només allibera pestes i desgràcies, sinó que, amb la mort, allibera el naixement i, per tant, també porta al món la fertilitat. Un personatge, anomenat Idiota, s'escola dins la capsa per tal d'espiar l'Esperança i aquesta, amb l'ajuda de l'Agitació, el llançarà contra les parets i el reptarà a trobar una sortida entre finestres convertides en miralls i una porta que conté el seu autoretrat...

És una creació de petit format, just abans de la primera posada en escena d'una òpera el pròxim 2023, d'una creadora entre Àfrica i Europa que ja fa uns anys que segueixen de prop els principals festivals d'arts contemporànies del continent. Formada entre altres centres al conegut P.A.R.T.S. de Brussel·les, és autora de solos o monòlegs corporis tan delirants com Guintche (2010; vista a la desapareguda Sala Hiroshima) o de l'extravagant duet Jaguar (2015), entre moltes altres creacions. En els últims anys ha creat peces coreogràfiques de grup tan sorprenents, intel·ligents i imaginatives com la divertidíssima Bacantes ¿Prelúdio para uma Purga (2019; vista al Mercat de les Flors i premiada amb el Lleó de Plata de la Biennal de Venècia) i la diabòlica exploració de les mil encarnacions del mal titulada Mal ¿ Embriaguez Divina (2020), a més d'una trobada amb la música d'Arnold Schönberg en una posada en escena de la peça Pierrot lunaire (2021) al Wiener Festwochen. Recentment, Marlene ha rebut el Premi Chanel Next (2021), del jurat del qual formaven part David Adjaye, Tilda Swinton i Cao Fei. L'any 2021 també va ser guardonada amb el Premi Evens Arts. Serà convidada especial a diversos festivals europeus durant el 2022 i el 2023.

Una coproducció del Grec 2022 festival de Barcelona, el CNAD ¿ Centro Nacional de Arte, Artesanato e Design (Mindelo, Cap Verd); Festival d'Automne (París); Kunstenfestivaldesarts (Brussel·les); Wiener Festwochen (Viena). Amb el recolzament de Theatre of Freiburg (Freiburg, Alemanya), Mattatoio ¿ Azienda Speciale Palaexpo (Roma, Itàlia).