Deixeu-me començar la crònica pel final. Per les lloances i aplaudiments que va rebre Lluís Homar al passat #VisÀVisTR3SC al Museu Europeu d'Art Modern. El director i actor ens va donar una lliçó de teatre i d'humanitat . És una persona compromesa amb les arts escèniques, i a més, ens va demostrar que els clàssics, poden interessar i encara són perfectament vigents. Va ser 1 hora i mitja de debat, d'intercanvi d'impressions i preguntes a un home que és la història viva del teatre i del cinema català. Una conversa que es va arrodonir mentre tastàvem uns exquisits vins del Celler Altavins de la D.O Terra Alta.

"Els actors són com els vins, amb els anys anem evolucionant"

Homar sempre està en ratxa, i és que el seu carisma i talent és molt habitual damunt dels escenaris. A més, em va confessar que es trobava en un dels moments més dolços de la seva carrera. "Una de les coses bones que tenim els actors és que amb els anys podem guanyar" va explicar l'actor. I ell, més que ningú, ens ho ha demostrat. "L'important és l'actitud quan prepares un espectacle", afegeix Homar. I és que ell sap que l'actor no ha de deixar-se emportar per la por i que les coses acaben funcionant quant un se sent segur amb un mateix.

"He tingut grans experiències fent Hamlet"

Ja pot fer de Hamlet, Otello o misàntrop que durant la funció ens captivarà i ens acompanyarà durant molt de temps. De fet, Homar confessa que a "A Terra de Ningú"  va fer de Spooner, un personatge que el va marcar moltíssim i, segons ell, l'acompanyarà tota la vida. "Hi ha personatges, com Hamlet, que et quedes enganxtas amb ells". 

"Tenia una gran dosi d'entusiame en reserva acumulada durant molts anys"

Homar no podia deixar de banda explicar on va começar la seva passió per la seva professió. Va començar a fer teatre al Centre Parroquià d'Horta. Però, l'any 1976, amb Fabià Puigserver, Lluís Pasqual, Anna Lizaran i Carlota Soldevila va fundar el Teatre Lliure. Per Homar, els inicis del Lliure van ser meravellosos, i recorda amb certa nostàlgia que va ser una part molt important de la seva vida. "Va ser la millor escola que mai m'he pogut imaginar. El Lliure continua sent un referent i és un bon model de teatre".

"Tinc una gran satisfacció quan veig gent jove al teatre"

La conversa es va animar encara més quan va sortir el tema sobre perquè costa que el públic jove vagi al teatre o sobre la funció dels teatres públics. El ciutadà pot decidir el que pot veure? "El teatre és molt útil per a la gent jove, però costa portar-los", remarca Homar. Segons l'actor, ha tingut grans experiències fent clàssics per a gent jove: "Hamlet, per exemple, es converteix en un heroi pel públic jove per la seva part rebel". "S'hauria de trobar un equilibri entre els espectacles de creadors i els espectacles més comercials", aclareix el director.

Els que ens hem quedat amb més ganes de poder saber més sobre Homar, la propera tardor el podrem tornar a veure al clàssic català "Terra baixa" al Teatre Borràs. "La meva obra de capçalera i ha format part de la meva vida", explica Homar. "M'ha acompanyat sempre i ha marcat la meva carrera".

Marta Bernabé, periodista i Community Manager del Club TR3SC 
A Twitter: @martalittle