Hi hem estat cada any i aquest, hi anem amb la Joana i el Pau. Tenen nens com nosaltres, però l’any passat ja els vam explicar que els nostres s’ho van passar pipa. I que no és un festival per famílies, de fet el meu cosí hi va amb la seva colla amb ganes de festa, però és un festival apte per a famílies. L’altre dia en vam estar parlant i ja els vaig fer una prèvia del que, molt probablement, acabaríem fent:
Arribada divendres, amb calma, a mitja tarda, per fer una passejada per Arbúcies abans d’anar a sopar d’entrepans (boníssims) a Can Cassó, l’escenari principal del popArb. Anirem veient els concerts fins que els nens aguantin (que és molt més del que sospitem) i segurament ja no arribarem a la programació de matinada a La Consulta, però… no descarto una escapada si algú es queda amb els peques. El nou disc de Joan Miquel Oliver m’encanta i m’han parlat de conya del directe de Pau Vallvé.
I la resta em desperta molta curiositat: Coriolà, Sanjays… i tornar a veure els Manos de Topo, que fa temps que no ho faig, a part dels experiments d’enguany, que fan molt bona pinta.
Dissabte és el dia popArb per definició. Arribarem a la piscina a mig matí. Música, aigua i relax per agafar forces, acompanyats pel Txarly Brown i per la idea boja de sumar una coral amb un islandès que recupera en anglès temes de la nova cançó.
I els concerts es van sumant sense esgotar-te. Per això no arribarem gaire tard, per gaudir dels concerts que hi haurà abans del de Senior i el Cor Brutal amb l’Eef Barzelay de Clem Snide. Això serà molt gran. I més encara quan després puguem gaudir dels grans temes de The New Raemon, Xarim Aresté i Le Petit Ramon, abans del gran final de festa amb The Excitements. Bé, no crec que hi pugui arribar perquè els nens no crec que aguantin. Mai se sap.
I és que perdre’s aquests concerts al popArb és perdre’s oportunitats reals de concerts únics, màgics, especials.
Per Marc Lloret, director artístic del popArb
COMPARTEIX