"L'art de la comèdia". Per Rubén Garcia

25 DE FEBRER DEL 2015 per TRESC

"En teatre la veritat suprema ha estat i serà sempre la ficció suprema..."
(Eduardo De Filippo, L’art de la comèdia)

Amb aquestes paraules i sobre un escenari com poques vegades l’hem vist, Lluís Homar (actor i director de l’obra) comença L’art de la comèdia, una obra de l’italià Eduardo de Filippo que es pot veure a la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya fins al 12 d’abril.

A L’art de la comèdia, De Filippo reflexiona sobre l’eterna confrontació entre el poder i la cultura. La historia presentada en un únic acte, té dos parts diferenciades: a la primera un recent nou dirigent polític d’una província italiana (el prefecte, Joan Carreras) decideix rebre, entre altres personatges locals, a un director d’una petita companyia teatral (Lluís Homar) que no passa pels seus millors moments. L’objectiu de l’artista és ben simple: dotar de valor social l’estrena del seu espectacle amb la presència del prefecte. El que en principi comença sent un agradable intercanvi de punts de vista acaba com una disputa on l’únic que queda palès són les diferències entre tots dos.

A la segona part de l'obra, l’artista prèn per error la llista de visites del polític i amenaça de sembrar la incertesa a la sala d’audiències amb la seva eina: l’art, i amb un sèrie de personatges que navegaran entre la realitat i la ficció.

Lluís Homar fa una molt bona feina, és el mestre de cerimònies. Primer en la direcció: finíssima combinació d’actors, moviments de decorats, tempo, ambientació i plasmació de l’esperit crític de De Filippo. Després com a actor: còmplice moral i desencadenant de l’acció, de la incertesa i de la bogeria en la que acaba submergint al prefecte i al públic, que viu la història des del seu punt de vista i jutja sota el seu criteri si les visites que rep són els personatges locals o els actors interpretant el seus papers.

Joan Carreras (el prefecte) no decep gens: és el vertader protagonista, evoluciona i fa créixer el personatge amb el pas de la història (de fet és l’únic que es manté en escena estoicament des de quasi el principi i fins al final). Al costat de tots dos, un repartiment entregat i imprescindible entre els qui destaquen: Lluís Villanueva i Victòria Pagès en la seva salsa, la curiosa faceta còmica d’Andreu Benito o les agraïdes interpretacions de Roger Casamajor, Pau Vinyals i, sobretot, Mar Ulldemolins.

L’art de la comèdia, és un homenatge a l’art de l’escena i ens demostra que el teatre és ben viu, un joc d’enganys on el més important no és que allò que és veu sigui veritat o mentida: sinó que ho sembli (la versemblança). Una reflexió sobre la funció de les arts escèniques a la nostra societat i sobre quin tipus de relació han d’establir amb la política.

És la gran aposta del TNC aquesta temporada i la meva recomanació, que espero que no et perdis. Si ja t'he convençut, aquí podràs comprar les teves entrades i si et quedes amb ganes de saber-ne més, et deixo amb la sessió #BUTACATR3SC que vam fer el passat 3 de febrer a la sala Tallers amb Xavier Albertí.