La volta al món en un estiu

Taiwan, Bèlgica, Canadà o Regne Unit són alguns dels països amb representació al festival. Considerada la millor companyia de dansa contemporània de l’Àsia, la Cloud Gate Theatre of Taiwan s’ha inspirat en les formes de la cal·ligrafia xinesa per crear la peça ‘Pine Smoke (Cursive II)’. Des de l’Índia i Singapur arriba l’espectacle 'SoftMachine', una aproximació a l’heterogeneïtat de les manifestacions culturals asiàtiques protagonitzada per un ballarí indi que, vestit de dona, interpreta una dansa tradicional orientada a la seducció. També en clau contemporània, és de menció obligada l’espectacle ‘Belgian Rules’ de Jan Fabre, un dels creadors europeus que millor ha sabut continuar el llegat de les avantguardes. El que podria semblar un himne a l’eclecticisme, fins i tot al desordre, és en realitat una al·legoria de l’ànima de la nació belga que emergeix del més pur surrealisme. Tampoc no ens podem oblidar de la companyia canadenca Cirque Alfonse, que a 'Tabarnak' eleva el circ a la categoria de culte inspirant-se en el passat històric del Quebec.

El millor de l'escena nacional

Un any més, el Grec reserva un espai considerable a les produccions de casa nostra. Dirigida per Sílvia Munt, ‘La resposta’ és una de les apostes més fortes de la programació. Combina un argument amb un gran potencial dramàtic – un matrimoni irlandès que necessita diners per a fer-se càrrec de la seva filla autista diposita totes les seves esperances en un agent literari – amb un elenc de luxe, encapçalat per Emma Vilarasau, Ferran Rañé i Àlex Casanovas. Al seu costat, ‘Humans’, escrita per Stephen Karam i digirida per Mario Gas,  és també una de les grans promeses de l'estiu.

A la programació tampoc no hi falten obres dels grans autors de la literatura universal. Si et va agradar ‘Èdip’, no et pots perdre ‘Filoctetes’, també del dramaturg grec Sòfocles. Es tracta d’una obra que reflexiona sobre les relacions entre ètica i poder, un tema que segles després també va tractar José Saramago a ‘Assaig sobre la lucidesa’. Aquesta darrera es representarà al Teatre Lliure en dues úniques funcions, el 27 i el 28 de juny.  Per últim, i després de triomfar a Madrid, ‘Vania’ de Txèkhov arriba a Barcelona amb una escenografia minimalista, que situa espectadors i actors a l’interior d’una caixa.  Amb obres com ‘Vània’, assegura el seu director, Àlex Rigola, “descobreixes que el que pensaves que era la vida i el que era realment no és exactament el mateix”.

Aposta renovada pel circ i la dansa

Artificialitat, desig, dolor, bellesa, horror... Aquests són els eixos temàtics d’alguns dels espectacles de dansa i circ més destacats del Grec. A ‘Grito pelao’, Rocío Molina puja a l’escenari acompanyada de la seva mare, Lola Cruz, i la cantautora Sílvia Pérez Cruz, que ha composat dues cançons per a la peça a partir de versos de Lorca. La Veronal continua demostrant que és una de les companyies de dansa més potents de casa nostra amb ‘Pasionaria’, una ambiciosa reflexió sobre el progrés i les implicacions de la realitat virtual des del punt de vista sensorial i emocional. De la modernitat més absoluta viatgem al segle passat amb ‘XENOS’ d’Akram Khan, una proposta de dansa contemporània inspirada en la vida dels soldats que van lluitar i morir a la Primera Guerra Mundial. En un pla híbrid, l’espectacle ‘Cuculand Souvenir’ combina dansa, circ i arts visuals en una producció de gran format que inclou música electroacústica. I si ets dels que prefereix el circ tradicional, de pallassos i acrobàcies, no et perdis ‘Flou Papagayo’ de Mumusic Circus!