Aquest 20è BarnaSants se solapa amb l’aniversari, igualment rodó, de la desaparició d’Ovidi Montllor, i és cert que pocs cantautors simbolitzen amb tanta rotunditat i esplendor l’essència i les intencions d’aquest festival com l’autor d’Homenatge a Teresa, M’aclame a tu, Perquè vull i tants altres clàssics. El trobador d’Alcoi representa la trobada de la mirada sociopolíticament compromesa amb l’ambició poètica i un refinament instrumental del qual Toti Soler, que inaugurarà la mostra d’enguany, és encara un noble i vivificant exponent.

Com que, de vegades, els homenatges, sobretot els homenatges post-mòrtem, són percebuts com a operacions retòriques, expiacions de culpes o demostracions de sensibilitat que arriben tard, siguem pràctics. Barnasants ho és, i sap que la millor manera de demostrar estima pel que representava Ovidi Montllor és cultivar la seva llavor i programar, i continuar programant, sense defallir, i enginyar-se-les per endossar un micròfon davant totes les veus que, sovint contra els elements, s’esforcen per ser escoltades.

Si, a més, aquest recordatori ens serveix per recuperar les grans obres de l’Ovidi, per transmetre-les als més joves, per evitar que discos descomunals com Un entre tants..., A Alcoi o 4.02.42, avui accessibles fins i tot per als més mandrosos a través de conductes digitals, es perdin en la memòria dels qui els van viure, tot plegat haurà tingut encara una mica més de sentit. L’Ovidi va ser un home d’ideals, inconformista i transformador, però si avui li donem una merescuda dimensió icònica és perquè va fer cançons extraordinàries. Fer que es coneguin una mica més també pot ser un dels efectes d’aquest Barnasants.

Perquè vull, perquè volem.

Jordi Bianciotto
Periodista, crític musical a El Periódico de Catalunya i Rockdelux, entre altres publicacions, i autor dels llibres "Guia universal del rock" i "501 cançons que has d'escoltar abans de morir"