La BBC s’ha encarregat (una vegada més) de mostrar-nos el camí i de donar-nos una bufetada en tota la cara per vergonya nostra, si és que ens en queda una mica.

Els anglesos engeguen un canal dedicat exclusivament a la música. I ho fan amb un vídeo en el que hi participen des de l’Elton John, als One Direction, fins a Kylie Minogue, Florence + the Machine o Bryan May. Així, sense complexes, agafen un hit dels Beach Boys (God only knows what I'd be without you) i en fan un vídeo que depassa en molts nivells de qualitat, moltes produccions audiovisuals. Així, sense complexes, barregen el mainstream amb les llegendes de la música i així, sense complexes, aposten per la música.

I doncs? Què tenen els anglesos (a banda de calers per fer-ho, és clar) que no tinguem nosaltres, per muntar un canal com aquest i quedar-se tan amples? Coratge i convicció. Valor per apostar per la música i la cultura de forma decidida.

I què no tenen? Prejudicis, etiquetes i manies. 

Una iniciativa així a casa nostra és impensable. Aquí hem tancat (o restringit a Internet, va!) una iCatfm que mai va acabar de ser el que hauria pogut (i hagut de) ser, però tampoc se li va donar massa temps per provar-ho. Radio 3, de Ràdio Nacional de España, sona avui igual que fa 20 anys i pel que fa a la televisió... millor deixem-ho estar, perquè crec que des de l’època del “Tocata” amb la Beatriz Pécker es poden comptar amb els dits de la mà els (bons) programes dedicats a la música. Sí, al Canal 33 s’hi feien alguns programes sense l’ajuda dels quals, molts artistes catalans encara tocarien en garatges, però no ens enganyem, mai (i mai és mai), s’ha apostat de manera clara i decidida per la música des de la transversalitat més absoluta. El que fan els anglesos, coi!

Suposo que som massa selectius per barrejar Mishima amb en Manolo Garcia o Amaral en una emissora de ràdio pública. Especialitzar-se no vol dir excloure i si s’hi fixen, allà, al Regne Unit, el primer disc de Coldplay, que aquí ens semblava la cosa més "guai" i alternativa, allà convivia a la BBC o a Capitalfm amb la Shakira, en Robbie Williams i en George Harrison. 

No sóc especialment optimista sobre una obertura de mires d’aquest tipus, però si mai algú s’hi posa li farà falta coratge i ambició i s’haurà de desprendre d’etiquetes i prejudicis de cap classe.

I ja posats, no perdem l’oportunitat de reclamar més (i sobretot millor) presència d’espais dedicats a la música (a tota la música), als mitjans de comunicació públics locals, catalans i espanyols.

A la BBC ho tenen clar i per això acaben el vídeo amb una gran frase: "For the love of music". 

Tant de bo puguem veure-ho aquí algun dia!

En Miquel Curanta és el director del TR3SC

A twitter: @mcuranta