Just aquesta segona quinzena de setembre s’inicia la temporada teatral 14-15. I és una temporada que ens ofereix espectacles molt interessants, tant en la vessant artística com en aquella que, sense defugir la qualitat, té components més comercials.

Hi ha tres elements que convé recordar d’inici: el primer és l’estat de gràcia que viu l’autoria dramàtica catalana. Potser mai a la història havíem tingut tants i tan bons noms estrenant als teatres del país obres amb èxits remarcables, fins al punt que molts d’ells comencen a ser representades internacionalment. El talent artístic català viu un moment excel·lent que es veu en el món de la música, la literatura, el documental audiovisual i també en el terreny de les arts escèniques.

El segon element ens obliga a reflexionar sobre algunes reestrenes importants que podrem viure aquest any: Mar i Cel o La Extraña Pareja, per exemple. Reeditar antics èxits és habitual en la cartellera de les principals ciutats del món i vol dir que hem estat capaços de generar-los. És una mostra de salut cultural i estabilitat del sector.

El tercer element que voldria recordar és la consolidació d’un equilibri molt enriquidor entre sales teatrals de gran format i sales més petites. Aquest mapa teatral català facilita un flux d’actors, actrius, directors/es i autors/es que permet una gran varietat estilística i artística a la programació.

La temporada 13-14 ha finalitzat amb una notable recuperació de públics, després del cop tan dur que va suposar la pujada de l’IVA cultural. Aquesta que s’inicia tot just ara, promet mantenir aquesta tendència afegint-li propostes teatrals mes ambicioses i arriscades.

Però senyalar els aspectes mes positius de la nostra realitat escènica seria insuficient si, al costat, no ens recordéssim alguns punts per resoldre que cal posar a l’agenda del sector per cercar les solucions escaients.

Potser el repte mes interessant que cal afrontar és aconseguir interessar a una part rellevant de l’enorme quantitat de turistes que ens visiten. Aquest passat agost una immensa majoria de teatres barcelonins feien vacances mentre la ciutat batia records de visites foranies. No és un objectiu fàcil, però és imprescindible si volem afegir-nos a la llista de grans ciutats culturals del món.

Produir grans espectacles, homologables als que creen imaginaris artístics internacionals, en el camp del teatre musical, el circ, la dansa o les produccions multidisciplinars és un corol·lari de l’objectiu anterior i un repte artístic, econòmic i logístic per si mateix.

Hi ha moltes coses per estar contents, però tal cofoia no ha de fer-nos perdre de vista els reptes pendents.

En Xavier Marcè és el President d'ADETCA (Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya)