COMPARTEIX

Només entrar, la tènue llum que il·lumina delicadament les obres exposades, t'embolcalla i no et deixa anar; just després, davant teu, dos murs de paper pintat de tons negres et conviden a passejar per l’extraordinària -i punyent- obra de Carrie Mae Weems. 

“Carrie Mae Weems. Un gran gir dins del possible” ha estat l’exposició principal del Centre Fotogràfic KBr de la Fundació Mapfre aquests últims mesos, i estarà disponible fins al pròxim 15 de gener. No és casual que una artista com Carrie Mae Weems hagi arribat a Barcelona amb tanta força, ja que acumula gairebé quaranta anys de trajectòria i moltes experiències i reivindicacions socials convertides en una de les màximes expressions de l’ordre visual: la fotografia. Però Weems no es limita només a la fotografia, sinó que compta amb un llarg catàleg a l’hora d’expressar les seves idees, inquietuds i creativitat. De fet, la seva premissa ha estat, des dels seus inicis, “trobar nous models pels quals viure”. És aquesta, precisament, la cita de l’artista que encapçala l’exposició comissariada per Elvira Dyangani Ose: “Estic decidida a trobar nous models pels quals viure. I tu?”. 

Carrie Mae Weems va néixer a Portland (Oregon, EUA) l’any 1953 en l’ens d’una gran família afroamericana. Des que era petita va mostrar interès en l’art i la cultura que l’envoltaven, fet pel qual va decidir moure’s a San Francisco per estudiar dansa moderna al taller d’Anna Halprin. Més endavant, va continuar la seva carrera artística estudiant Belles Arts al California Institute of the Arts. Sense deixar enrere el seu creixement com a artista, va començar a interessar-se, també, en la política i, precisament, en el moviment obrer del moment als Estats Units. No va ser fins més tard, quan ja havia complert més de vint anys, que va iniciar-se en l'art de la fotografia i va poder compilar totes les seves inquietuds en projectes concrets. 

La seva primera sèrie fotogràfica va ser Family Pictures and Stories (1978-1984) quan tenia vint-i-vuit anys, fruit d’una proposta acadèmica. La seva primera idea -la qual l’ha acompanyat tota la seva trajectòria- va ser centrar-se en la comunitat afroamericana i la seva cultura. Va ser en aquest moment en què Carrie Mae Weems va adonar-se que no trobava referents artístics que parlessin de la comunitat afroamericana perquè no n’existien. Gairebé com a missió de vida, Weems va prendre la iniciativa de ser la primera a plasmar la seva pròpia comunitat i, així, escriure una història invisibilitzada i mai explicada. 

Aquest ha estat el motor que ha mogut Weems en la seva creació artística i el fil conductor que ha seguit Elvira Dyangani per a l’exposició: reescriure la història, explicar-la des d’una perspectiva afroamericana i mostrar, visibilitzar i desbanalitzar els estereotips creats per occident. Acudits recurrents, objectes quotidians i el joc amb el color són alguns dels mecanismes que ha utilitzat Weems per a fer visible la violència sistèmica i el racisme estructural que ha patit sempre la comunitat, no només afroamericana, sinó negra -i no-blanca- arreu del món. En una entrevista feta pel National Gallery Art el setembre de 2015, Carrie Mae Weems posa en paraules les raons de la seva motivació artística com a responsabilitat social:

“Tot i encantar-me la idea d’existir completament fora dels límits de la raça de moltes maneres, trobo que també hi he de participar des de dins, perquè, si no, és una altra manera de ser responsable de la construcció de tot allò que no és evident i és invisible. Com fer visible allò invisible”.

Una de les sèries més reconegudes de Weems és From Here I Saw What Happened and I Cried (1995-1996). És una sèrie fotogràfica que agrupa un total de 31 fotografies tintades de vermell per a reivindicar la sang vessada i la pressió exercida i perpetuada durant segles contra la comunitat negra: és una mostra punyent i direccional que expressa ràbia, però també tristesa, impotència i comprensió en format de fotografia i text. 

L’exposició recorre una vintena de peces de l’obra de l’artista, la major part en format fotografia, però també compta amb performances, com en el cas de A Case Study Room(2021). És un muntatge escènic a mida real que busca representar el despatx d’un treballador de drets civils per a provocar una “revisió de la violència incessant, sistèmica i estructural contra els afroamericans”, com bé es llegeix en el text d’acompanyament. És una obra que no deixa indiferent a ningú; una obra que remou emocions, sensacions i, sobretot, consciències. 

El Centre Fotogràfic KBr, nascut l’any 2020 des de la Fundació Mapfre en el seu marc d’actuació cultural i d’impuls a l’exposició de fotografia artística, compta amb dues sales d’exposicions, una llibreria i una sala per a activitats educatives, a més d’un servei de mediació que guia els visitants per tal d’assolir la màxima comprensió de l’obra exposada i així brindar un pas més a l’experiència cultural que proposa el Centre KBr. 

Durant aquests tres mesos, “Carrie Mae Weems. Un gran gir dins del possible” ha conviscut amb l’exposició “Flama 22”, la segona edició de la mostra anual de noves generacions de fotògrafs i creadors emergents en col·laboració a les escoles Elisava, Grisart, IDEP i IEFC. Enguany, els projectes escollits han estat els de Nanouch Congost, Guillermo Fernández, Jordi Miquel Riera i Sílvia Parés. 

I properament, dues artistes internacionals tindran cabuda al Centre KBr. Com a exposició principal, Ilse Bing (Frankfurt, 1899), fotògrafa alemanya inclassificable i plenament inspirada per tots els gèneres de la fotografia; i com a exposició secundària, Anastasia Samoylova (Moscú, 1984), guanyadora de la primera edició del KBr Photo Award, amb el projecte Image cities.

Descobreix el descompte TRESC per a visitar el Centre KBr. Encara ets a temps de visitar l'exposició de Carrie Mae Weems i Flama 22! I si no... Espera't que arribin Ilse Bing i Anastasia Samaylova. 

 


per  Sara Hosta Farran

ÚLTIMS ARTICLES