El sexe és el motor que mou el món. Això ho té molt clar Magüi Mira, responsable d’aquesta adaptació del drama bíblic ‘Salomé’. Després de la seva estrena al Festival Internacional de Teatre de Mèrida, farà una breu però obligatòria parada fins al pròxim diumenge 24 de març al Teatre Goya de Barcelona. Belén Rueda és la indiscutible estrella d’aquesta producció. La directora confessa que fa tres anys que tenia el text escrit, però que ha esperat dos anys a l’actriu madrilenya per interpretar aquest paper. Un muntatge que compta amb un ampli i potent elenc, entre el qual es troben Luisa Martín, que interpreta la reina Herodías, mare de Salomé, o Pablo Puyol que encarna a Joan Baptista. 

Hi ha moltes maneres d’entendre un relat bíblic. Oscar Wilde ja va fer la seva pròpia interpretació el 1891, en una tragèdia d’un sol acte. En aquesta ocasió Mira aposta per catorze escenes, cadascuna de les quals afirma podria ser independent de les altres. La directora ha apostat per revisar la història bíblica de Salomé des d’una perspectiva actual, que serveixi com a crit de llibertat en l’època de terror que vivim. L'obra parla del poder i la submissió de les dones i relata la contradicció i la lluita entre l'amor i la mort, és a dir, Eros i Thanatos, com a forces que defineixen el món. Salomé vol romandre a l’Eros i trencar la gàbia d’or on viu, gàbia on romanen tancades la majoria de dones de la seva època.

Rueda remarca que un dels pilars que ha fet aixecar aquesta obra ha sigut la seva relació amb Magüi, que li ha permès entendre com a través del material original volia explicar una cosa molt més profunda. "No és només el text. Està recolzat tan bé visualment que sobren les paraules. És la màgia de Salomé." L’actriu ha volgut recalcar que els adjectius que han perdurat en el temps per definir a aquest personatge no són necessàriament els més adients. “Capritxosa perquè perd el cap per Joan Baptista? No era capritxosa, era la seva única manera de poder aconseguir alguna cosa, la llibertat. Ella fa servir el que té. Salomé escapava del palau no per trobar un home, sinó per buscar una realitat diferent de la seva." Per la seva banda, la directora ha volgut recalcar l’extraordinària feina dels actors i actrius, qualificant-los com a “atletes físics i mentals”. 

Una obra immortal amb una perspectiva molt actual. Una obra que parla d’una frustració que encara processem derivada de la pandèmia i que en paraules de la directora “ens porta cap a una ànsia de poder que cau en la corrupció”. Una obra que parla dels pobles que han sigut i continuen sent envaïts salvatgement per aquells que es fan dir conqueridors. I una obra que parla de les dones i de com són elles la moneda de canvi a tots els escenaris bèl·lics. “La nostra Salomé pretén ser un crit de llibertat, una veu que declara que busquem la pau”, afirma Mira. 

No et perdis aquesta producció del Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida i Pentación Espectáculos, només fins diumenge al Teatre Goya de Barcelona!