Dimecres 29 de gener, vam trobar-nos al Teatre Goya per la roda de premsa de la nova producció de Focus, Mola Produccions i Bitò: ‘Un déu salvatge’, de Yasmina Reza. Aquesta obra, estrenada per primer cop l’any 2008 a París, ja és considerada un clàssic contemporani; un text que ja s’ha representat a molts altres llocs del món entre ells, Barcelona, però que torna aquesta temporada per obrir un debat amb el públic sobre la societat en què vivim.

La premissa de la peça sembla senzilla però, com tota l’obra de Reza, parteix d’aquí per portar-nos als llocs on ella vol amb enginy i joc teatral: Dues parelles es reuneixen per discutir la conducta violenta del fill d’un dels matrimonis que ha colpejat el fill de l’altre, i li ha trencat dues dents. Al llarg de la conversa, la discussió s’anirà encenent i el que havia de ser una trobada pacífica per resoldre un conflicte acabarà esclatant en un caos absolut, posant en relleu les contradiccions entre el discurs i les accions dels adults i que la violència és, potser, un tret inalienable de la nostra naturalesa més arrelada.

La sessió va començar amb la intervenció de Jordi González, vicepresident d’Art i Continguts de Focus, absolutament pletòric d’optimisme pels resultats que està portant aquesta producció: “El Teatre Goya porta una temporada extraordinària i la venda anticipada d’aquesta proposta ens fa creure que aquesta fantàstica tendència continuarà. De moment, nosaltres estem entusiasmats amb el que hem pogut veure de l’espectacle.”

A continuació, es va deixar pas perquè parlés Pere Arquillué que, a ‘Un déu salvatge’, ha assolit un doble rol com a intèrpret i com a director. Arquillué ha definit aquesta experiència com a “tota una aventura” que no ha estat fàcil de transitar, i que no hauria estat possible sense el suport de la resta de l’equip: “Aquí jugo un doble rol, estic a baix i a dalt alhora i, tot i que ha estat una aventura apassionant, costa de discernir en quin moment fas de director quan ets sobre l’escenari.”

Sobre el text original de Reza, Arquillué es mostra fascinat per les capacitats de la dramaturga en presentar tantes temàtiques en una única peça: “És una obra que parla de moltes coses, tot i que no ho sembla per la seva senzillesa. Ens parla de la dificultat de comunicació a la societat, de què significa l’educació, d’aquesta educació que engloba la violència que passarà de pares a fills i que és inevitable en el món on vivim, aquest cantó tan salvatge i animal que continuem portant tots a dins. Parla de la culpa, del càstig, de la responsabilitat, de l’art, de la cultura, dels valors occidentals, de temes com els negocis de les armes o la indústria farmacèutica...”

Finalment, el director i actor va definir l’espectacle com “un quartet de corda”, conformat per ell mateix i per la resta d’intèrprets que l’acompanyen: Laura Conejero, Laura Aubert i Ivan Benet. Tots semblen estar més que preparats per captar l’atenció de les noves audiències a través d’aquesta obra que, en aquesta versió, ha estat adaptada i portada a la ciutat de Barcelona gràcies a la labor de traducció i reinterpretació de Pablo Macho.

No et pots perdre aquesta producció que estarà fins al 16 de març al Teatre Goya. Agafa les teves entrades amb el 20% de descompte al web del TRESC aquí! No et quedis sense!