El pròxim dimecres 19 de febrer arriba a l'Espai Texas ‘El principi d’Arquimedes’, amb el qual el Texas s’estrena com a productora, apostant pel teatre local amb un text de Josep Maria Miró. Després d’haver trobat l'èxit i el reconeixement internacional, l’obra torna als escenaris catalans tretze anys més tard, en aquesta ocasió amb la direcció de la jove promesa Leonardo V. Granados. 

‘El principi d’Arquimedes’ navega un conflicte moral que sorgeix en les instal·lacions d’una piscina quan arriba el dia que el grup infantil de natació ha de començar a nedar sense bombolla. Quan un dels nens, espantat, s’hi nega, en Jordi (Marc Tarrida), el monitor, el conforta amb una abraçada i un petó. Aquest gest fa saltar les alarmes dels pares i es queixen a l’Anna (Sandra Monclús), la directora del club, que de sobte es trobarà davant d’un dilema molt complex sobre els límits de l’afecte, els abusos i la por.

Per a la seva primera producció, l'Espai Texas ha decidit apostar per un clàssic del teatre català contemporani que, malgrat l’èxit que ha tingut internacionalment, a casa nostra va tenir un recorregut més aviat curt. Quan li van traslladar la seva voluntat a en Josep Maria Miró, l’autor va rebre la proposta amb entusiasme: “És un gran plaer. No és habitual veure revisions i relectures d’obres contemporànies locals a casa nostra.”. 

Miró tenia clar que aquesta revisió és tot un esdeveniment i que, en conseqüència, calia revitalitzar l’obra. Per això, va decidir fer un pas enrere i confiar la tasca de dirigir-la a en Leonardo, en un procés de reflexió i diàleg obert que ha insuflat una alenada d’aire fresc a la història, explicant el mateix però de manera més adient a la contemporaneïtat dels nostres temps.

‘El principi d’Arquimedes’ és una radiografia de la por, de com aquesta ha calat a la societat occidental i ha canviat la nostra manera de veure el món i relacionar-nos amb els altres. Segons en Leonardo és “un text profètic, un text que el 2011 ja va saber captar la por d’una societat en transformació i que va intuir la rellevància del debat sobre els cossos, els abusos i els mecanismes per frenar-los, i la cultura de la cancel·lació”. Volem una societat més càlida i basada en la confiança que obri la porta a abusos que es puguin passar per alt, o una societat freda i reservada que ens permeti activar els mecanismes de seguretat i assenyalar més fàcilment aquests comportaments? La paradoxa està servida i cadascú és lliure de prendre-hi partit. 

L’obra sacseja la consciència de tothom qui hi entra en contacte, tant els espectadors com els seus creadors. L’escenografia crea un espai tancat i opressiu en forma d’un vestuari, que no només delimita físicament els personatges, sinó que també simbolitza els límits de la llibertat i la por. Aquesta atmosfera de fragilitat, fredor i nuesa es transmet al públic, amplificant la incomoditat que planteja la peça. Jordi Coll, que interpreta el pare, explica que la seva pròpia paternitat l’ha ajudat a connectar amb el personatge i el seu instint de protecció. De la mateixa manera, la Sandra, docent a l’Institut del Teatre, ha viscut el paper de l’Anna des de dins, preguntant-se què faria ella si es trobés en la mateixa situació. 

Del febrer fins a l’abril, l'Espai Texas ens brinda una segona oportunitat per descobrir ‘El principi d’Arquimedes’, un text molt potent i més vigent que mai que et farà reflexionar sobre el model de vida de la nostra societat i la direcció que està prenent. Aconsegueix les teves entrades aquí.