Segons escriu Jaume Farriol al llibre Banyoles vora el llac (1966) “tothom es creu que el seu és el millor poble del món. Els de Banyoles també ens ho pensem, naturalment. Però en aquest cas hi ha una diferència ben remarcable: Banyoles és el millor poble del món. Almenys ho diuen la gent de per aquí que té fama d’entenimentada. Tanmateix, si dubteu, veniu a veure-ho”.

És en aquest “millor poble del món” on té lloc des de fa dotze edicions el Festival de la Veu de Banyoles, (a)phònica. Un festival de ciutat, obert a la població, que ja ha esdevingut una de les cites de referència de casa nostra.

Motor d’impuls de la creació musical, l’(a)phònica té com a protagonista indiscutible la veu, en totes les seves vessants. Així, del 18 al 21 de juny, a través d’actuacions i activitats paral·leles es poden redescobrir artistes reconeguts i descobrir altres propostes de gran interès artístic.

Durant aquests quatre dies us proposem que visqueu la música i la cultura intensament. Que us deixeu portar pels diversos racons de Banyoles (des de l’escenari Juanola La Muralla, passant per l’estany, per la plaça del Teatre o el claustre del Monestir...). Una manera de veure amb uns altres ulls alguns indrets emblemàtics que prenen noves dimensions durant el festival.

Veure Paco Ibáñez al costat de l’estany, escoltar la veu de David Carabén (Mishima) al claustre del Monestir, reflexionar amb “Acorar” de Toni Gomila al Teatre Municipal, gaudir de les havaneres de Les Anxovetes o de la “Nova Cançó” de Halldor Mar a la plaça del Teatre, sentir els versos de Joan Margarit & Carles Margarit a l’Auditori de l’Ateneu, ballar amb la Fundación Tony Manero a l’escenari Juanola La Muralla, o sentir en primícia La rosada de Xarim Aresté són només algunes de les propostes d’aquesta 12a edició de l’(a)phònica. Un festival petit i artesà que us convida, un any més, a repetir!

Per Francesc Viladiu, director artístic de l'(a)phònica
A twitter @FrancescViladiu