Patrícia Gabancho, escriptora i periodista d’origen argentí i filla de l'intel·lectual Abelardo F. Gabancho, ens ha deixat aquest dimarts 28 de novembre amb només 65 anys. L’autora, guanyadora del premi Prudenci Bertrana 2012 per 'La neta d'Adam', serà recordada per haver publicat assajos històrics i llibres al voltant de temes culturals, històrics i d’urbanisme, especialment centrats en la ciutat de Barcelona i la seva realitat urbana. Perfectament integrada en la vida cultural i política de Catalunya, va viure la Transició, l’arribada de l’Estatut a Catalunya i sempre havia estat vinculada a iniciatives i plataformes del país com l'Ateneu Barcelonès, del qual n'era vicepresidenta.

Recordem l'autora fent un repàs a algunes de les seves obres:

‘Crònica de la independència’ (2009)

És la crònica de la independència de Catalunya a través d'una ficció periodística amb la màxima versemblança i un ull posat en la realitat actual. Els personatges i comentaristes són reals i coneguts, per tal de provocar en el lector la il·lusió d'estar vivint els fets en temps real. El balanç del 2037 ens dóna la dimensió exacta del somni. La lectura d'aquest llibre és el més a prop que pots estar de viure la independència de Catalunya (fins que arribi). 

‘Les dones del 1714’ (2014)

Un recorregut original pels fets més importants del 1714 narrats per una protagonista femenina per tal de fer visible allò que fins ara havia sigut invisible, la participació de les dones durant l’any 1714. Una obra que recupera personatges fascinants que fins ara no havien rebut la importància que es mereixien.

‘Amàlia i els esperits’ (2017)

El darrer llibre de l'autora amb el qual ens descobreix la vida d’Amàlia Domingo Soler, feminista i anticlerical; que esdevé el fil conductor d’aquest assaig narratiu que és molt més que la seva biografia, també explica la història de la Barcelona noucentista, una ciutat en expansió, moderna i ambiciosa, que esdevingué capital europea.

‘El preu de ser catalans’ (2007)

És un autèntic memorial de greuges ja en ple segle XXI, adreçat a tots aquells que han ajudat al retrocés català al llarg de la història, però sense oblidar aquelles suposades víctimes que, amb el seu silenci o el seu acatament han acabat sent tan culpables com els que més.

‘La postguerra cultural a Barcelona’ (2005) 

Un llibre fruit d’una sèrie de converses que Gabancho va organitzar al Museu d’Història de Catalunya amb autors com Josep M. Espinàs, Josep Palau i Fabre o Carme Riera, a través del qual reflecteix el testimoni de la postguerra i aquells que la van viure.