Després del Vis À Vis TR3SC amb els savis Roser Capdevila i Josep Puigbó

28 DE FEBRER DEL 2015 per TRESC

Només arribar, la il·lustradora Roser Capdevila ha saludat i ha parlat amb alguns dels socis que han vingut a conèixer-la al Vis À Vis TR3SC que ha protagonitzat amb el periodista Josep Puigbó al Museu Europeu d’Art Modern. L’observo i veig que no deixa de somriure, i és que ha vingut molt ben acompanyada per dues de “Les Tres Bessones” i un dels seus néts. Mentre esperem l’arribada del periodista, les seves filles, l’Helena i l’Anna, m’expliquen que la Roser “és com una nena entremaliada. Té una energia brutal, juga sempre que pot amb els seus néts i pinta cada dia. Fins i tot, ha dibuixat personatges com la Merkel amb les seves jaquetes Pantone”. Sens dubte, personalitats com la seva són mereixedores d’un bon brindis, que en aquest cas fem amb caves Freixenet.

Tota aquesta hiperactivitat i creativitat que desprèn la il·lustradora catalana més internacional li ha permès ser mare de tres bessones –en el món real i en el paper- i publicar més de tres-cents contes en diferents llengües i països. Roser Capdevila diu que se sent recompensada i que te “una pila de medalles”.

Parlant amb Josep Puigbó, l’altre convidat de la tarda, em pregunto: per què un llibre del programa (S)avis? En un món que menysté els valors dels grans és important que hi hagi un projecte com el de (S)avis que doni veu a persones que expliquen les seves experiències viscudes. Com s’intueix al subtítol del llibre, Lluny del silenci i de la queixa, Puigbó divideix la societat en dues parts: la dels silenciosos i la dels rondinaires. “Davant del silenci i de la queixa hi ha un altre tipus de persones que es van espavilar en un món en crisi. Aquests savis i sàvies són un exemple a seguir”, explica Puigbó, que en aquest llibre recull tretze entrevistes amb personalitats que han passat pel programa del 33.

Puigbó afegeix, amb sentit de l’humor: “Les paraules Vis À Vis i (S)avis juguen amb l’homofonia entre avis i savis, hem fet una bona combinació”.

El periodista també reflexiona sobre el seu ofici en l’actualitat i considera que s’ha de ser honest i no deixar-se sotmetre per les pressions. Què s’ha de comunicar? Allò que el públic vol o allò que sabem que pot interessar a la gent? “Tenim moltes maneres d’expressar allò que volem comunicar, però els continguts són de menys qualitat. Per això, el periodista ha de donar les claus d’allò que passa, perquè la gent es pugui aturar i es plantegi el perquè de les coses”.

“M’hagues agradat entrevistar a l’Anna Lizarán i al periodista Jaime Arias”, lamenta Puigbó. I és que les entrevistes del programa són amb personatges d’alt risc, ja que tots els convidats han d’haver superat els 70 anys. Roser Capdevila fa broma sobre el tema: “Si veieu la repetició de la meva entrevista a la tele, si us plau, feu un minut de silenci”, comenta sense deixar de riure.

Ens capbussem de nou en el fantàstic món vital i creatiu de Capdevila, que, amb “Les Tres Bessones”, s’ha convertit en la dibuixant mes mediàtica. Els contes s’han traduït a 35 idiomes i tenen una versió televisiva a 158 països. “En canvi, als països àrabs van haver-hi problemes. Dels 104 episodis, van aprofitar només 50; la resta, censurats”, remarca. Més enllà de les bessones, el llapis de la il·lustradora ha creat molts més personatges com la girafa Palmira.

I per acabar, una exclusiva de la il·lustradora sobre el “costat fosc” –diu- de la seva vida: “Vaig tenir un nòvio torero. Es deia Pepe Cámara i encara conservo la seva foto”. Una confessió que ens ha mostrat la Roser mes entremaliada i divertida.