'Permagel' és el llibre revelació d'enguany de l'escriptora Eva Baltasar, i la seva primera novel·la, que a més forma part d’una trilogia sobre la vida d’una dona contemporània. El títol de l'obra significa, aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l'heroïna d'aquest llibre. Una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d'una persona en formació. El món exterior amenaça, cal atrevir-se a sortir de la cel·la familiar. Després, reunir forces: no fer res més que follar i llegir. Trobar un lloc on la mentida no sigui necessària, on el glaç s'esquerdi. I començar.

'Operació Urnes', és la crònica periodística de l'operatiu clandestí que va permetre que l'1 d'octubre del 2017 a Catalunya hi hagués urnes als col·legis electorals i es pogués celebrar el referèndum d'autodeterminació. Així, a partir del testimoni dels cervells de l'operació i dels seus principals protagonistes, molts d'ells amb pseudònim, descobrirem una història increïble que supera qualsevol relat de ficció. A partir de milers de voluntaris es va crear una xarxa popular, organitzada de forma secreta i piramidal, que va fer possible que el tresor més preuat arribés al seu destí. Un relat que sens dubte restarà per sempre a la memòria col·lectiva de moltes generacions.

Natza Farré s’erigeix com una veu reivindicativa, entusiasta i rebel que escriu, des de l’inconformisme més absolut, que les dones han de ser feministes per naturalesa, pel simple fet de ser dones. 'Curs de feminisme per microones' és un cop sobre la taula per reforçar el paper del feminisme en la nostra societat. Sense embuts, sense mitges tintes, sense por. Amb humor.  Imprescindible, urgent i en vena. Un curs de feminisme exprés, amb raons i arguments, dades i exemples, i, també, humor, ironia i un punt de sarcasme. Una obra necessària que denuncia el masclisme encobert en tots els àmbits de la nostra vida quotidiana.

Per fi, Antoni Bassas ha deixat escrita la narració d’un programa que va fer història, El matí de Catalunya Ràdio (1995-2008). 'Bon dia, són les vuit!' és un llibre que traspua periodisme i ràdio, en el qual descobrim als professionals que van gestar el programa cada dia i als col·laboradors que el van elevar a la categoria d’inoblidable, amb episodis que van fer vibrar l’antena cada matí durant més d’una dècada i que els oients encara recorden amb nostàlgia.

El president Quim Torra va treballar durant divuit anys per a una companyia d’assegurances; els dos últims, com a membre d’un equip internacional amb seu a Suïssa. Torra va aprofitar l’ocasió per capbussar-se en la cultura, la societat i el paisatge de la Confederació alpina i també per contemplar Catalunya des de la distància. 

Gran coneixedor d'autors catalans del segle XX, Torra s'endinsa en la història del periodisme català a través del llibre 'Viatge involuntari a la Catalunya impossible', en què ens proposa un recorregut apassionat i apassionant per la història del periodisme català. Barrejant realitat i ficció, l’autor reconstrueix un món extingit, el de la premsa catalana d’abans de la guerra. Un món en què uns periodistes escrivien amb llibertat, compromesos amb el seu país i el seu temps. Amb ironia i tendresa, desfila davant del lector la història d’un país que volia ser culte, civilitzat i cosmopolita. 

'La Bruixa' és l'última obra de Camilla Lackberg, l'autora de novel·la negra escandinava més popular. Una història sobre la desaparició d’una nena de quatre anys en una granja dels afores de Fjällbacka que fa ressonar els ecos d’una tragèdia succeïda tot just fa trenta anys. Aleshores, una nena va ser trobada surant al mateix estany on ara ha mort la petita Linnea. Dues noies de tretze anys van ser acusades del crim, tot i que no van arribar a trepitjar la presó per raons d’edat. Hi ha relació entre els dos crims? O potser cal trobar la resposta en els fets ocorreguts exactament en el mateix lloc però quatre-cents anys abans, quan la persecució per bruixeria s’estenia implacable per tot Suècia?

Inspirat en les vivències de la pintora mexicana, aquest llibre és un passeig, il·lustrat per Maria Hesse, a través de l'emocionant biografia de Frida Kahlo. Una vida que va ser més que dolor i angoixa. No es va conformar a estar a l'ombra de Diego Rivera, i es va convertir en una artista plena de vida. La seva pintura és festa, color, sang i vida.  Va ser una dona apassionada que va decidir viure amb intensitat, tant les desgràcies com les alegries que li va oferir el destí.

'Evasions' no és un llibre de fugides, sinó més aviat del que en diríem desconnexions. I ens equivocaríem. 'Evasions' és un llibre de trobades, de connexions amb el més íntim, de tastos de la realitat més fonda. De petites illes refugi on retrobar-nos per descansar de les nostres pròpies vides. Siguin paraules siguin il·lustracions, les finestres són aquí, convidant-nos a obrir-les, a enfilar-nos-hi, i sortir enfora.    

'La força d'un destí', Premi Ramon Llull, és el llibre més venut del passat Sant Jordi en la categoria de ficció en català. Amb vint-i-un anys, Ceferino Carrión fuig de l’Espanya franquista, grisa i asfixiant, buscant aires nous. Després d’intentar-ho diverses vegades aconsegueix embarcar a bord d’un vaixell al port de Le Havre, a França, en direcció als Estats Units, per fer realitat el seu somni. A Nova York canviarà d’identitat i es convertirà en ciutadà nord-americà amb el nom de Jean Leon. A punt de ser cridat a files per anar a la guerra de Corea, torna a fugir a Hollywood, on un seguit de cops de sort el porten a viure a un pam de la glòria, a tocar de les estrelles de cinema que admira i de qui es convertirà en amic i confident. 

'Morder la manzana' és un dels llibres feministes de més èxit del moment, la seva autora, Leticia Dolera, ens convida a abraçar una causa, que és la de totes les persones que somiem amb una societat justa. Per molt que ens hagin repetit que Eva va pecar en mossegar la poma, nosaltres sabem que allò va ser precisament el que la va fer sàvia. Llavors què? Una obra d'apoderament feminista per a totes les edats.

María Dueñas, autora de novel·les d'èxit com 'El temps entre costures' o 'Destí, La Templanza', ha tornat a les llibreries amb 'Las hijas del capitán', la història de tres joves espanyoles que van creuar un oceà, es van assentar en una ciutat enlluernadora i van lluitar  per trobar el seu camí. Un homenatge a les dones que resisteixen quan els vents bufen en contra, i un homenatge a tots aquells valents que van viure l’aventura sovint èpica i gairebé sempre incerta de l'emigració.

'L’home que perseguia la seva ombra' és la cinquena part de la sèrie 'Millennium', creada per Stieg Larsson. En aquesta novel·la David Lagercrantz teixeix una història electritzant sobre l’abús de poder i les ombres que persegueixen la Lisbeth Salander des que era una nena. Lisbeth Salander està complint condemna a la presó de Flodberga, on intenta evitar qualsevol tipus de conflicte amb la resta de recluses. Però en el moment en què es converteix en la protectora de la jove de Bangladesh que ocupa la cel·la veïna, la perillosa líder de les internes la col·loca en el seu punt de mira. Mentrestant, en Holger Palmgren visita la Lisbeth i li explica que ha rebut uns documents que contenen informació relacionada amb els abusos que va patir de nena.

Roser Capdevila (creadora de 'Les Tres Besones'), amb els seus extraordinaris dibuixos i textos, fa dels records particulars records universals. 'La nena que volia dibuixar' és un retrat esplèndid de la vida quotidiana durant el primer franquisme: des de les manies, aficions i rutines de cada membre de la família, l'educació de les noies, passant per la grisor de l'escola, la religió tan present arreu, i les avorrides relacions socials, fins als moments de llibertat que suposaven els jocs, els dies assenyalats o les excursions amb els amics. 

'El conte de la serventa' és el llibre de l'escriptora Margaret Atwood en què es basa una de les sèries més vistes i populars d'HBO, guanyadora del Globus d'Or a la millor sèrie. L’Offred viu a la República de Galaad, un règim totalitari i teocràtic basat en el control del cos femení per part del govern. En un futur no gaire llunyà assolat per una natalitat en declivi, les dones fèrtils com ella només tenen una missió a la vida: garantir la descendència de l’elit dominant. Des de la seva publicació el 1985, 'El conte de la serventa' ha esdevingut un veritable clàssic de la literatura en llengua anglesa, i és que aquesta sàtira colpidora del fanatisme religiós i el totalitarisme interpel·la més que mai el nostre present i ens fa considerar la fragilitat dels nostres drets i llibertats més preats.