COMPARTEIX

El passat 18 d’octubre, les portes del Barcelona Pipa Club, un dels espais clandestins més emblemàtics de la ciutat, van obrir-se per unir en una mateixa sala la Ludwig Band, el periodista Albert Fernández i el públic del TRESC.

Així va ser la primera trobada de la nova temporada dels +QMúsica. Sala de sostre alt amb làmpades que han vist món, petita i arraconada barra de bar de fusta massissa i moltes cadires de vellut verd ampolla col·locades en direcció a l’escenari, una tarima amb la mida justa per arreplegar tres dels membres de la Ludwig Band: Quim Carandell (veu i guitarra), Gabriel Bosch (guitarra) i Andreu Galofré (vocals i percussió).

La vetllada, esperada amb ganes des de les portes de l’establiment, va començar amb una introducció amena i divertida per part d’Albert Fernàndez, el periodista encarregat de dur el ritme de l’entrevista. Els tres músics espollencs, amb cos relaxat i somriures tímids però constants, contestaven les preguntes còmodament i de manera alegre, fent que el públic se sentís com a casa i no pogués evitar riure a les diferències generacionals sorgides d’autèntics comentaris espontanis i divertits.

Des d’aquesta actitud airosa i simpàtica, van anar tocant i cantant algunes de les cançons del seu últim àlbum “La mateixa sort” i xerrant i responent a les preguntes i comentaris que els brindava el periodista. A més, també van cantar, en exclusiva per al públic del +QMúsica, el seu nou single “De puta mare”, tema que no va deixar indiferent a cap participant de la vetllada i que encara no han anunciat quan es presentarà oficialment.

Pel que fa a la música, amb dues guitarres, una pandereta i una veu principal acompanyada en els moments àlgids, els membres de la banda van aconseguir generar un ambient lleuger i genuïnament content. Ritmes folklòrics i lletres d’històries mundanes narrades amb humor i pudor –Premi Cerverí 2022 a millor lletra de cançó en català- no van fer més que fer deixar anar riures i aplaudiments per part dels espectadors.

 

En definitiva, “el segon millor grup d’Espolla” –definició pròpia de la Ludwig Band que va ser comentada durant la trobada- va ser capaç de captivar el públic amb la seva presència desenfadada i la seva música simpàtica, àcida, punyent i de qualitat. Un primer +QMúsica relaxat, amè i molt gaudit.

 


per  Sara Hosta Farran