COMPARTEIX

Recomanacions
15 DE DESEMBRE DEL 2022 per TRESC

Ara que arriba Nadal i que probablement podràs gaudir d'uns dies de vacances, des del TRESC volem recomanar-te algunes lectures que et puguin fer companyia durant aquests dies tan màgics i especials. 

O si ho prefereixes, pots agafar aquestes recomanacions com a idees per regalar a l'amic invisible, o bé per afegir-les a la carta dels Reis!

 Frena, Càndida, frena!

Frena, Càndida, frena!

Durant la meva adolescència gairebé sempre llegia per obligació. Per aprovar els exàmens o perquè m'ho demanaven els professors, però en realitat no m'agradava. Com a mínim, pensava que no m'agradava. Un dia la meva germana em va regalar aquesta novel·la: 'A mi tampoc m'agradava llegir, però la Núria cosina em va regalar aquest llibre i des d'aleshores he après a reflexar-me en ells'. Vaig donar-li una oportunitat i me'l vaig acabar en gairebé un dia! 'El que pensa i el que li passa a la Càndida és tot el que sóc i m'agradaria ser!'- pensava. 'Frena Càndida, Frena!' ja no és el meu llibre preferit, és clar, però sí el que va aconseguir que m'agradés la lectura, per això li tinc tanta estima. Per a tots aquells adolescents que necessitin sentir-se recomfortats i vulguin una dosis d'optimisme, el recomano sense cap mena de dubte.

Júlia Mayral, Auxiliar de Comunicació

 El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes

El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes

Ara que arriba Nadal, i amb ell els retrobaments, les taules plenes de gent, i les dates assenyalades, reflexionem de nou sobre de què va tot això dels vincles familiars, quant hi ha de construcció social i quant de sentiment incondicional i desbordat. Amb "El Verano en que mi madre tuvo los ojos verdes", la seva autora, Tatiana Tîbuleac, ens mostra, amb tota la força de la seva narrativa visceral, el testimoni de la relació brutal entre el protagonista i la seva mare. Aquesta novel·la conjuga la vida i la mort, l'odi i el perdó, i les necessitats i les carències, per retratar la fragilitat i la naturalesa excepcional de les relacions maternofilials.

Aida Carrasco, Auxiliar de Continguts

 El carrer de les Camèlies

El carrer de les Camèlies

Un clàssic dels clàssics, però molt recomanable. 'El carrer de les Camèlies' t'apropa a la vida de Cecília Ce, una noia abandonada a la seva sort al peu d'un reixat de jardí, tot just acabada de néixer, i que fa front a una sèrie de crues adversitats al llarg de la seva vida. La Rambla, l'Eixample o el barri del Caramel, són alguns dels espais on es desenvolupa la història de Cecília Ce. Uns espais que es converteixen en els testimonis de violacions múltiples, avortaments i de la violència psicològica que rep la protagonista per part de diferents homes. Ella es veu abocada a la prostitució i a la soledat des de molt jove, i entra en un bucle sense retorn. Un bucle que la converteix en supervivent, perquè sorprenentment sempre s'aixeca i no perd la serenitat, conviu amb les seves ferides a la recerca de la seva identitat perduda per allunyar-se de totes les especulacions que se li han atribuït. Potser una de les protagonistes més ben descrites per Mercè Rodoreda, una dona passiva davant d'un temps i una societat que resta també immòbil. Una història difícil de digerir, que no la converteix en una lectura ràpida i del tot plaent, però que et fa empatitzar amb la situació de la protagonista i et deixa amb ganes de saber més.

Meritxell Enrich, Auxiliar de Comunicació

 Entre visillos

Entre visillos

La meva recomanació és 'Entre Visillos' de Carmen Martín Gaite. És una novel·la escrita durant la postguerra espanyola i és molt interessant veure com l'autora va trobar el seu propi espai per desenvolupar la seva escriptura malgrat l'extrema desigualtat de gènere i l'absència d'emancipació social durant l'època del franquisme. L'autora va ser capaç de de-construir, representar i criticar els valors establerts i l'ordre social de la dictadura a la seva obra. 'Entre Visillos', reflecteix la vida d'una ciutat de províncies durant el període de la postguerra a través dels ulls d'un narrador omniscient, del diari de la Natàlia i del professor d'institut Pablo Klein. Si bé la novel·la se centra principalment en la vida de la dona i el seu rol a la societat, aquesta novel·la és un exemple destacable per què respecta a l'espai com a símbol representatiu de la ideologia del règim.

Èric Díaz, Àrea de Comunicacio – Community Managment

 Converses entre amics

Converses entre amics

La meva recomanació és "Converses entre amics" de Sally Rooney. M'he llegit l'original, en anglès, però veig que també hi ha la traducció al català. 

Molt xulu! Omple el buit literari que hi ha quan ja no ets adolescent però tampoc super adulta. Època post universitària i entrada al món "real", entre 20-25 anys. A mi em va acompanyar molt i els personatges estàn molt ben definits i creats, són molt reals. Tracta sobre l'amistat, l'amor i els límits que hi ha entre l'amistat i l'amor, però no és gens "pastelosso". 

Sara Hosta, Auxiliar de Continguts

 El fin del amor

El fin del amor

Aquest llibre suposa la pausa, que com a societat no ens prenem, per a pensar que és el desamor i que és el que sentim realment. L'autora indaga de manera exhaustiva en l'estudi de l'amor contemporani i com el capitalisme influeix, fins i tot, en els nostres sentiments. La fugacitat dels vincles socials, la comercialització dels nostres cossos i les relacions negatives són relacionats magníficament amb el sistema econòmic en què vivim a través d'experiències personals de l'autora i de més de 90 entrevistats. Un llibre que et fa pensar molt i que és, si no pas, una crítica contra l'amor "modern" del qual tots en formem part.

Adrià Carrillo, Auxiliar de Comunicació

 Lo que Sócrates diría a Woody Allen

Lo que Sócrates diría a Woody Allen

Aquest magnífic llibre ens proposa un recorregut per la història del cinema, però des d’uan visió totalment inèdita, lligant dos conceptes que pensant’-ho detingudament, van molt de la mà: filosofia i cinema. Si Sòcrates i Woody Allen haguessin estat coetanis i tinguessin un programa de televisió, de ben segur, seria el més vist de tots. Dues veritables institucions en els seus àmbits. Aquesta lectura, escrita per Juan Antonio Rivera, ens proposa un exercici de reflexió sobre moltes de les qüestions filosòfiques que s’amaguen darrera de moltes de les pel·lícules que formen part de la nostra vida: Casablanca, La Ley del silencio, Calle Mayor, el Show de Truman, el col·leccionista... i que a simple vista poden ser imperceptibles.                

Molt recomanable pels amants del cinema i per aquells que els agradi divagar. Un llibre que indaga en la conducta humana i que aporta una mirada fresca i reflexiva que ens allunyarà dels fanatismes i ens ajudarà a formentar l'esperit crític. 

Gabriel Vázquez, Auxiliar de Comunicació

 Hamnet

Hamnet

Hamnet és una novel·la d’aquestes que marquen, que guanya una posició fixa en els nostres records i per això va ser la guanyadora del Women’s Prize de Narrativa l’any 2020.

Ambientada a finals del segle XVI, l’autora amb el seu estil delicat, senzill i minuciós ens transporta i ens absorbeix, ens fa sentir olors, sons, la llum, la pluja... És fascinant com un relat en el que O’Farrell ens diu el que passarà des dels inicis del llibre, et manté atenta i desperta.

Narra la història de l’Agnes, la mare d’en Hamnet, i dona Shakespeare. La novela ens explicarà com l’Agnes i el seu marit han d’afrontar els obstacles i impediments d’una realitat crua per una parella poc convencional així com el dolor i la pèrdua més punyent que poden viure un pare i una mare. El personatge de l’Agnes crida l’atenció, és una dona forta, valenta, que pren les seves pròpies decisions, una dona que destaca i que potser no acaba d’encaixar, el seu magnetisme és desbordant i t’acompanya al llarg de la novel·la.

Magie O’Farrell ha convertit el nom d’una de les obres de teatre més conegudes al món en un relat fictici partint de fets reals, en una novela íntima i magistral.

Adrià Peris, Auxiliar de Continguts

 Los hombres no son islas. Los clásicos nos ayudan a vivir

Los hombres no son islas. Los clásicos nos ayudan a vivir

Un dels llibres que més he recomanat (i regalat) a la meva vida és, sense cap mena de dubtes, “La utilitat de lo inútil”, de Nuccio Ordine, una vehement defensa de la necessitat de les humanitats en un món cada vegada més mercantilista. Després va venir “Clásicos para la vida. Una pequeña biblioteca ideal”, o com redescobrir referents universals de la literatura i el pensament, de Plató a Cervantes, de Lorca a Rilke. Ara ens ha arriba una nova remesa del professor italià, amb més energia per a l’ànima, a partir de la cèlebre meditació de John Donne, ampliant la seva biblioteca ideal: Montaigne, Safo, Séneca, Shakesperare, Woolf, i tants altres. En definitiva, una invitació a llegir i rellegir més clàssics per entendre que evitar la por al desconegut i viure per als altres és una oportunitat de dotar de sentit les nostres vides. 

Pepe Zapata, Director del TRESC 

 Cómo funciona la música

Cómo funciona la música

La primera vegada que aquesta obra va arribar a les meves mans va ser a la facultat, mentre cursava els estudis de Comunicació i Indústries culturals. Des d'aquell primer moment en el qual, per recomanació d'un bon professor, vaig caminar fins a la "Medios" (fins fa ben poc al carrer Valldonzella) per aconseguir-lo, que el recomano a tothom que vol fer-se una idea d'aquest apassionant món que és la indústria discogràfica.

Tot i que va ser escrit en un panorama prepandèmic, el testimoni de primera mà d'aquell qui va ser cos i ànima de the Talking Heads fa d'aquest llibre un manual imprescindible per comprendre la indústria en un context de canvi i aporta una veu de cert optimisme enfront de la inèrcia negativa que regna en certs moments d'incertesa en vers el futur del sector.

Pol Segarra, Àrea de continguts - Música


per  TRESC

ÚLTIMS ARTICLES