COMPARTEIX

Julio Manrique dirigeix a La Villarroel un text de Mike Bartlett que, tot i estar escrit fa més d'una dècada, representa a la perfecció el context actual i el creixent malestar entre la gent jove. L'obra, amb la producció de La Brutal i la traducció de Cristina Genebat, s'estrena avui 19 d'octubre a la sala barcelonina.

 

Una nit d'estiu de 1967, en un petit pis de Londres, davant la televisió es coneixen la Sandra (Laia Marrull) i en Keneth (David Selvas), dos joves que volen ser els protagonistes de les seves pròpies vides. Aquella nit, la BBC estrena "Our World", el primer programa que s'emet per via satèl·lit als cinc continents, i els dos joves escolten els Beatles alhora que la resta del món mentre la lletra d'"All You Need Is Love" es converteix en l'himne del seu discurs utòpic. Malauradament, amb el pas del temps s'adonen que potser no era amor l'únic que necessitaven.

 

L'autor escriu l'obra propiciant un debat que veu al seu voltant: per què els joves estan tan cabrejats? Segons ha explicat Manrique, es tracta d'una obra amb "un ull crític però també comprensiu" que dona l'oportunitat d'acompanyar una família al llarg dels anys i empatitzar amb les diferents generacions amb "una mirada àcida i sentit de l'humor".

 

David Selvas, actor i protagonista d'aquesta obra i director de La Brutal, ha destacat que "Love, Love, Love" fa que l'espectador "acumuli una emoció en relació amb aquella gent que s'equivoca estrepitosament, però que ho intenta", en relació amb les diferents generacions que ens presenta l'obra i les seves dificultats per entendre's.

 

L'altra protagonista, Laia Marull, guanyadora de tres premis Goya per "Pa negre", "Te doy mis ojos" i "Fugitivas", ha posat èmfasi en el fet que el millor de l'obra "és el debat" i ha fet una reflexió envers el context actual preguntant-se si "estem cada cop pitjor".

 

L'actor Marc Bosch, que repeteix a la Villarroel amb Julio Manrique després d''Amèrica', interpreta aquest cop els fills de la parella juntament amb Clara de Ramón, i ha definit l'obra com "un viatge de vida en el temps que et fa entendre com les persones canvien o, fins i tot, com diu l'autor, entendre que no canvien tant".

 

Per part seva, de Ramón ha parlat del paral·lelisme entre el personatge que interpreta i ella mateixa, i de com molts cops comparteixen el mateix discurs, posant especial èmfasi en la qüestió de l'habitatge, afirmant que és una obra vigent quant a "les il·lusions que els nostres pares tenien i que nosaltres ara no podem projectar". Ha assegurat que qui vagi a veure l'obra "es preguntarà quins han estat els seus privilegis com a generació".

 

"Després de veure l'obra tornes a escoltar la cançó dels Beatles i et creix una dimensió nova" ha assegurat el director. Una obra tendra i que ens acosta a la mirada més humana del debat.

 

No et perdis l'espectacle més àcid de l'any i reserva ja les teves entrades amb més del 50% de descompte al TRESC! Consulta les dates a bit.ly/48GowO2.

 

per  Laura Aguilar

ÚLTIMS ARTICLES